Un cap de setmana mogudet
| 1 octubre 2011
Teniu germans petits? Si no és així, mai no sabreu com m’estic sentint aquest cap de setmana.
Per començar, és l’aniversari del meu germà. Això suposa recollir més joguines i paperots encara (els dels regals). A més, ha convidat els seus amiguets a dormir a casa… la pròxima vegada aniré a passar la nit amb la meva àvia. No ho puc suportar! Tots corrent, cridant, barallant-se (i endrapant com bèsties)… i el pitjor és que desprès ho he de recollir tot jo! No és just.
A la nit, l’únic que se sent són crits i cops de coixí (fins les dues de la matinada!). Llavors em venen ganes de cridar: AIXÍ NO HI HA QUI DORMI! FEU EL FAVOR DE CALLAR!, baixar i començar a repartir cleques a tort i a dret. I tampoc no es pot treballar en pau i tranquil·litat, perquè entren a l’habitació perseguint-se i esvalotant, t’ho agafen tot, ho regiren i ho canvien de lloc… per favor, salveu-me…
Ah, per cert, el meu és al novembre, que és a punt d’arribar… no cal que el recordeu, d’acord? (és que em fa una mica de vergonya que em felicitin. Jajaja… ) Tot i que si em dieu el vostre, intentaré recordar-lo i us felicitaré!
Ens veiem a classe,
Xavi H.
Xavi,
caram quin cap de setmana! Estic segur, però, que en el fons t’ha agradat una mica. O no?
L’escrit està força bé. És senzill, directe, planer i té una bona estructura de paràgrafs.
No deixis d’escriure, que tens molt a dir i pots fer-ho molt bé.
Fins al proper
Josep Maria